Burjassot és un municipi de la província de València, situat en la comarca de l'Horta, subcomarca de l'Horta Nord,

La seua situació exacta és 29é 30' 23'' de latitud nord i 3r 16' 52'' de longitud este. La seua altitud mitjana és de 59 metres sobre el nivell del mar, i limita amb la ciutat de València per l'est i el sud (concretament amb les seues pedanies de Benimamet, Beniferrri i Benicalap), amb Godella al nord, i amb Paterna per l'oest.

La comarca de l'Horta està compresa dins de l'arc que formen els contraforts muntanyosos d'escassa altura que rodegen per l'oest la plana al·luvial formada per la desembocadura del riu Túria, i que s'estenen de N a S, des de Puçol a l'Albufera, mentres que la part més oberta de l'arc, a l'est, recau al Golf de València, obert al Mediterrani.

El terme municipal ocupa una superfície molt reduïda, de a penes, 3'5 km2, que alberga una població estabilitzada entorn dels 37.000 habitants, si bé hi ha una població flotant molt elevada a causa de la ubicació en el seu terme del Campus Universitari de Burjassot, pertanyent a la Universdad de València., la qual cosa origina que durant el curs el nombre de residents s'acoste als 40.000.

Tal terme està diferenciat en dos grans zones, la de Llevant, ocupada per terrenys d'horta, que reguen les aigües de les séquies de Tormos i Moncada, i que suposaven aproximadament un terç del terme, encara que la pressió urbanística està reduint dràsticament la seua extensió, i la zona de Ponent, més elevada, formada per turons de calcàries, i on s'assenta la població.

El clima és típicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids, de l'orde de 10é C al gener i 25é C a l'agost, de mitja, mentres que les precipitacions són escasses, sent més abundants en els mesos de setembre i octubre, en els que periòdicament es presenta el fenomen de la “gota freda”.

L'estructura socioeconòmica del municipi ha variat notablement al llarg del passat segle ja que ha passat de ser un municipi eminentment agrícola (com la majoria dels de l'Horta) a transformar-se en un municipi residencial i de servicis, tot això impulsat per la seua proximitat a la ciutat de València. Així, mentres que cap a 1950 un 15% de la població es dedicava a l'agricultura l'any 2000 el seu número era pràcticament insignificant.

El sector industrial , que cap a mitjan del passat segle suposava el suport de bona part de la població, ocupada principalment en les indústries del tèxtil, vidre, ceràmica, moble, conserves, joguets i inclús fabricació de ciment, ha desaparegut pràcticament, reduint-se en l'actualitat a xicotets tallers, ja que moltes de les indústries supervivents s'han traslladat a la recerca de millors servicis i instal·lacions als polígons industrials ubicats en municipis pròxims, com és el cas de Paterna.

En l'actualitat és, perquè, el sector terciari o de servicis el que caracteritza l'activitat econòmica del municipi, impulsat pel gran nombre d'habitants del municipi, atrets per la seua proximitat a la capital, València, i les seues excel·lents comunicacions amb esta, la qual cosa unit al seu escàs terme municipal fan de Burjassot un dels municipis amb major densitat de població de tota la província, i inclús d'Espanya.

La dita població va passar d'uns escassos 3.000 habitants cap a l'any 1900 a quasi 10.000 en 1936, just abans de la guerra civil, i va continuar creixent de forma suau fins als 18.000 habitants cap a 1965, moment a partir del qual l'envol va ser espectacular, impulsat per les fortes corrents migratòries internes procedents d'Andalusia i Castella-La Manxa, arribant-se als 37.000 habitants en 1985. A partir d'este moment la població s'estabilitza entorn dels 35.000 habitants al llarg de la dècada dels 90, mentres que en l'actualitat s'ha revifat novament el flux migratori, impulsat ja no tant per la immigració interior com per la procedent de tercers països, fonamentalment d'Hispanoamèrica, Europa de l'est i països del Magrib. Este corrent elevarà sens dubte el nombre d'habitants del municipi, si bé el creixement es veurà limitat inevitablement per factors determinants com la greu escassetat de sòl, a causa del que reduïx del terme, i l'oferta d'altres municipis de l'àrea metropolitana de València.