Festes Patronals

Com ocorre en la pràctica totalitat dels municipis de l'Horta de València, els habitants de Burjassot gaudixen d'un esperit lúdic molt desenvolupat, la qual cosa els porta a exterioritzar les seues manifestacions festives, que tenen lloc fonamentalment en el carrer, i en les que participen la majoria dels seus veïns.

Este esperit, típicament mediterrani, fa que les dites manifestacions festives siguen freqüents, desenvolupant-se fonamentalment al llarg de l'estiu, estació que invita a la relaxació i les nits de la qual, fora de perill de la calor intensa del dia, són testimoni de multitud d'activitats.

La major part d'estes manifestacions festives tenen el seu origen en celebracions religioses, moltes d'elles basades en ritus ancestrals, lligats a la successió de les estacions i als cicles agrícoles, anteriors inclús al cristianisme, si bé el pas del temps ha modificat substancialment la forma en què estes són percebudes pel públic, que transforma els actes religiosos que van marcar el seu origen en festes paganes, merament festives, amb les que es dóna regna solta a les ganes d'evadir-se d'una realitat marcada pel ritme frenètic en què ens desemboliquem.

Estos canvis han modificat substancialment el sentit original de les festes, marcades en altres temps pels oficis religiosos i les processons, que han quedat relegats en l'actualitat a un segon pla, substituït hui en dia per un programa festiu basat en espectacles musicals, disc-mòbils, i semblants. La qüestió és tindre una excusa per a eixir a passejar, a prendre la fresca, ballar al so de la música, o simplement assentar-se en una terrassa i xarrar de forma relaxada amb aquells coneguts amb què durant la resta de l'any a penes creuem una poques paraules.

Les festes patronals es desenvolupen en dos blocs, coincidint amb els dos patrons de la nostra ciutat: Sant Roc i la Mare de Déu de la Cabeça .

La festivitat de Sant Roc se celebra el dia 16 d'agost , coincidint pràcticament amb una data clau en el calendari festiu, la coneguda com a Mare de Déu d'Agost, si bé l'ambient festiu comença molt abans, amb quasi un mes d'antelació, període en què se succeïxen nombroses activitats.

La festivitat de la Mare de Déu de la Cabeça se celebra el dia 30 de setembre , i posa punt i final al calendari festiu estival, ja que d'alguna manera marca el fi de l'estiu i el principi de la tardor, la volta a la normalitat. No obstant no sempre s'han celebrat en estes dates, ja que anteriorment la dita festivitat es festejava en el mes de maig.

Junt amb estes dos festivitats, que estan considerades com a festes oficials de caràcter local, se succeïxen una altra sèrie de celebracions, fonamentalment religioses, que encara conserven, gràcies al seu caràcter minoritari, la seua essència primigènia. Entre elles cal destacar les que es dediquen a Sant Lluís Beltrán, dirigida als xiquets, la Mare de Déu del Rosari, o la Minerva, i els orígens de la qual es remunten en la nostra ciutat al llarg dels segles.